Durant el segle XX alguns problemes de la humanitat continuen sense solució: fam, desigualtats socials, incomunicació, angúnia, etc.

El desenvolupament de les avantguardes suposa una revolució en l'art i en la literatura. Del mateix mode, l'herencia renovadora del Simbolisme en poesia s'esten a principis del segle XX a l'àmbit de la narrativa, quan entra en crisi la novel·la realista i s'origina una profunda renovació dels temes i de les tècniques narratives.

En els temes es freqüent la solitud, la incomunicació i l'angunia de l'ésser humà que ha d'enfrontar-se a un món inquietant, violent, desigual i sense esperança.
Aquests nuclis narratius donen fe de la crisi de valors de l'home i la societat, de d'una visió del món pessimista, desenganyada, desorientada i crítica. A més, l'argument no és realista, ni persegueix la versemblança; sinó que es torna confús i obert, sense desenllaç o sense passat ni futur.

Des del punt de vista tècnic, es caracteritza pel bandejament de la forma de narrar realista i per la influencia de les avantguardes. Tots els elements que constitueixen la novel·la tradicional experimenten una gran renovació. Així es desenvolupa el perspectivisme, el narrador es va identificant amb els diferents personatges de forma successiva, de manera que un mateix fet pot ser relatat per cadascun d'ells (complexitat de l'existència i el món). En altres ocasions diversos personatges ofereixen distintes versions d'un mateix esdeveniment, donant lloc al contrapunt. El narrador no és omniscient es presenta en primera, segona o tercera persona. Així apareix el monòleg interior, amb el qual es reflecteix el fluit del pensament del personatge de forma caòtica.

Al temps, no segueix l'ordre dels fets i s'inclouen salts temporals; i l'espai reflecteix sentits simbòlics. Els personatge és problemàtic i es defineix pels seus actes i paraules. També s'acudeix al personatge col·lectiu.

Durant les primeres dècades del segle XX la narració experimenta transformacions a causa de les obres de noms com Proust, Kafka, Joyce i Thomas Mann.

És el millor representat de la novel·la intel·lectual, amb la qual intenta aprofundir en el sentit de la vida i l'art. En La muntanya màgica (1924), la seua obra més famosa, narra com en un sanatori, a través d'uns malalts, es mostra la desintegració moral de l'Europa de preguerra, també malalta.

Plasma en les seues obres els problemes que inquieten l'home del segle XX: l'angunia, la solitud, la frustració, la culpa, el buit, la incomunicació, la deshumanització...Les novetats que presenta la seua narració son:

• La superació del relat realista.
• La presentació de situacions absurdes.
• L'enfocament simbòlic que converteix les seues obres en paràboles del destí humà.
• La preferència per la "novel·la oberta" que accentua la incertesa vital...

Les seues obres presenten un univers hostil i incomprensible on els personatges es troben sols i impotents davant la burocràcia, la justícia, el poder i la societat.
És un dels escriptors més importants del segle. La seua gran obra 'La recerca del temps perdut' mostra com Proust intenta crear una obra d'art "total". Es tracta de la reconstrucció de la vida del protagonista i de la societat aristocràtica i burgesa de l'època. La seua estructura és subjectiva i empra el fragmentarisme. El seu estile es complex i elaborat, realitza descripcions d'ambients, anàlisi psicològica i reflexions sobre l'art, el pas del temps, la mort, l'amor, etc. A partir de Proust abundants escriptors usaran amb finalitat estètiques les ruptures temporals, la introspecció, etc.

Va publicar el seu Ulisses, la seua obra mestra i una novel·la paradigmàtica de la renovació narrativa pels recursos formals utilitzats: monòleg interior; salts temporals, etcètera. Constitueix una paròdia de l'Odissea d'Homer. En ell, l'autor ofereix un retrat de l'home mediocre contemporani com si fóra un heroi homèric. Aquesta forma de tractar al personatge és un dels trets de modernitat de la novel·la.

En la narrativa del segle XX poden distingir-se dos periodes separats per la Segona Guerra Mundial. Als anys anteriors a la guerra es caracteritzen per l'allunyament de la forma de narrar realista, la incorporació de noves tècniques i per la influencia dels moviments avantguardistes. Kafka presenta certes influencies de Goethe, Flaubert, Dickens, Dostoievski, Schopenhauer i Kierkegaard. L'estil kafkià és concís, equilibrat, exacte i amb algun matís d'ironia. Entre els elements formals de La metamorfosi destaquen els següents:

ESTÈTICA EXPRESSIONISTA

L'expressionisme s'entén com la deformació de la realitat per expressar de manera més subjectiva l'ésser humà i la naturalesa, donant primacia a l'expressió de sentiments més que a la descripció objectiva de la realitat. La narrativa expressionista suposa una profunda renovació respecte a la prosa tradicional, fent una aportació imprescindible al desenvolupament de la novel·la moderna. Així, els autors expressionistes buscaven una nova forma de captar la realitat.

La narrativa expressionista suposa una profunda renovació respecte a la prosa tradicional. fent una aportació imprescindible al desenvolupament de la novel·la moderna. Els expressionistes buscaven una nova forma de captar la realitat.

Kafka va expressar en la seua obra l'absurd de l'existència, en La metamorfosi. Va mostrar mitjançant paràboles la solitud i l'alineacio de l'home modern, la seua desorientacio en la societat, la seua insenguretat i desesperacio i la seua impotencia davant de poders desconeguts que regeixen el seu destí. (Tret expressionista)

El seu estil es il·logic, discontinu, amb buits que el lector ha d'omplir. Els personatges es definiran per les conductes expressionistes, sobretot la transformació i la situació en la que viu Gregor amb la poma incrostada que poc a poc li va matant. El protagonista inspira al lector llàstima i compassió.

SURREALISME

El surrealisme buscava descobrir una veritat amb escriptures automàtiques, sense correccions racionals i utilitzant imatges per expressar les seues emocions. Resulta absurd que l'insecte continua pensant i pretén actuar com l'home que era i  la normalitat amb què accepta la transformació.

Amb la fusió de realitat i fantasia, Kafka anticipa alguns principis surrealistes. Contrasta la normalitat dels personatges i el fet fantàstic de la situació absurda en que es troba. Açò s'explica com a mostra de la seua angunia, obsessió i dependència de la situació laboral i familiar.

EL NARRADOR, PERSPECTIVES I PUNTS DE VISTA

L'argument se'ns presenta des de distintes perspectives, la del narrador amb el punt de vista de Gregor, encara que en ocasions ens mostra la del pare, la mare o la germana.

El narrador és extern, utilitza la tercera persona i presenta un caràcter objectiu junt amb un to notarial.

L'escriptor txec va optar per la multiplicació del punt de vista o el perspectivisme, mostra diversos enforcament de diversos personatges sobre un mateix esdeveniment de forma successiva, de manera que el mateix fet pot ser relatat per diversos personatges.

El punt de vista de Gregor coincideix amb la perspectiva del lector, a traves d'ell, coneix la seua historia. L'elecció de la veu narrativa apareix lligada a la tècnica de l'estranyament, per mitjà de la qual veiem allò conegut amb una nova mirada. Kafka descriu la realitat a traves dels seus ulls i els seus sentits, degradats però encara amb aspectes humans de Gregor. Aquesta distorsió de la perspectiva té una funció subjectiva i es un tret expressionista. Per altra banda també podrem coneixer altres punts de vista com el de la mare, el pare o la germana.

LA TÈCNICA DEL CONTRAPUNT


En ocasions diversos personatges ofereixen distintes versions d'un mateix esdeveniment, donant lloc a la tècnica del contrapunt, o bé conten accions de diferents personatges que succeeixen al mateix temps.

En aquesta narració advertim la tècnica del contrapunt com un dels principis estructurals de Kafka. Així es contrasta la mort de Gregor, abandonat en solitud amb la quotidianitat de la família. D'aqueixa superposició sorgeix el sentit de l'absurd i el desfici.

Per altra part contrasta l'estima que es professen els pares i la filla amb la relació que s'estableix amb Gregor.

També es manifesta quan s'estableix una comparació entre el tracte donat als hostes i el maltractament que la família dona a Gregor.

INTERIORITAT DEL PERSONATGE



L'acció es quasi nul·la. El focus se centra en la interioritat de Gregor abans que en el desenvolupament d'una intriga, de forma que coneixem el pensament de Gregor. En ell no hi ha odi, ni queixa, ni ressentiment, sinó que assumirà la necessitat de desaparéixer

L'HUMOR KAFKIÀ


En les seues obres trobem abundants exemples de la coexistència de comèdia i desesperació. En La metamorfosi podem trobar passatges còmics, on es reflecteix el caràcter hilarant,grotesc i absurd de algunes situacions humanes. L'humor de Kafka ha donat lloc a l'adjectiu kafkià per a fer referencia a una situació absurda i anguniosa amb una visió tràgica de l'existència, caracteristica de la primera meitat del segle XX.


Així mateix, hem comprovat la caricaturització dels personatges. Però, aquest humor, es presenta també de forma implícita mitjançant la seua metamorfosi, on observem la ironia que el seu comportament és molt més sensible i "humà" que el de la societat i el de la seua família.

• Olfactiu: "de la tardor respir", "l'olor del teu si", "per la seva aroma portat", "el perfum de verds tamarius [...] que el meu nas impregna". 
• Gustatiu: "on fruits saborosos", "aquests dolços climes"
•  Visual: "amb els ulls tancats "," que enlluernen els focs" 

Podem apreciar un rar equilibri entre el romanticisme que propugna l'evasió de la realitat a llocs llunyans i el parnassianisme modernista de mons exòtics i idealitzats que busquen la bellesa a través del sentiment amorós. El poeta s'encarrega de descobrir el sentit ocult del món i donar-lo a conèixer mitjançant un llenguatge suggerent, carregat de musicalitat, cromatisme i expressions sensorials. Ara es tracta d'un poema d'amor, però els "referents objectius" que serveixen per reforçar, ambientar o definir aquest amor ja no són els que solem trobar en la poesia romàntica, sinó uns molt nous, exòtics en aquest poema, fundats en la sensualitat i en la ja descrita correspondència dels diferents sentits. 

Segurament coneixes aquest quadre. Comenta amb quin moviment el podem relacionar.

Amb el 'Cubisme'. El cubisme va ser un moviment artístic desenvolupat entre 1907 y 1914, nascut a França y encapçalat per Pablo Picasso, Georges Braque y Juan Gris. Es una tendència essencial. Dona peu a la resta de les vanguardies europees del segle XX. No es tracta d'un isme més, sinó de la ruptura definitiva amb la pintura tradicional.  El cubisme es un moviment i teoria artística que es caracteritza pe l'us o predomini de formes geomètriques.

Busca alguna altra pintura famosa relacionada amb el període que estem estudiant.

El Guernica. Pablo Picasso. Cubisme.

La persistencia de la memoria. Salvador Dalí. Surrealisme.

Aquesta òpera de Puccini és un viatge musical al París més bohemi; però, què és la "bohèmia"?


El terme de Bohèmia es pot definir com un estil de vida idealista, el tema del qual és la recreació aplicada a la literatura que va néixer a la regió txeca de la Bohèmia. Encara que aquesta nova forma de vida naixés en aquesta regió del centre d'Europa , la Bohèmia es va expandir per arreu dels territoris europeus, entre els que destaquen França, Espanya i Catalunya. En el modernisme es poden trobar dos subgèneres que són: el Regeneracionisme o Vitalisme i el Esteticisme o Decadentisme.

Ves a la entrada original

Quina particularitat estilística trobes en aquest fragment?  

En aquest fragment apareix un element molt important i particular de l'estil de Flaubert, el contrapunt, un element que Flaubert fa servir en les converses i diàlegs amorosos i mentre, en un segon pla, a la vegada, parla una 3ª persona amb més o menys importancía en l'escena.  Llavors, Flaubert fa que s'estableixen dos converses a l'hora, una novetat en la literatura. Concretament en aquest fragment apareix la conversa de Emma i Rodolphe, a la vegada que el conseller parla.

"L’estil de Flaubert és molt particular, atesa la seva forma de treballar, i és el que el caracteritza com a gran escriptor. Un dels elements més notables és el contrapunt, que fa servir en les converses, en els diàlegs amorosos, en el diàleg amb el rector, en la festa, en la fira, etc.; en aquest sentit, és significativa l’escena de l’òpera. El contrapunt li serveix per subratllar el contrast, per barrejar dos punts de vista. L’episodi de la fira, per exemple, és instrumental, perquè reuneix Emma i Rodolphe en una conversa que es contraposa fortament a l’ambient on es desenvolupa: la interacció dels diàlegs i les veus de fora marca el contrast dels personatges."

- Josep Mundó.

  

Ves a la entrada original

• Comenta la utilització de la cursiva en aquest fragment.  

Hi ha paraules en cursiva per a donar-li un enfàsi superior a la resta de paraules com per exemple: ''felicitat, passió, embriaguesa'' que són expressions.
O per a donar constancía de que es un nom de un llibre com per exemple: ''Paul et Virginie'' també en cursiva per aquesta raó.

• Com era l'educació de les jóvens de l'època?

Segons es pot apreciar en el text l'educacio de les jovens de l'epoca era eclesiastica i solien educarse en convents, es pot apreciar en el text en la frase:

Quan tingué tretze anys, el seu pare l’acompanyà a la ciutat per tal de posar-la al convent.

• Explica si hi trobes algun "salt enrere" o "analepsi" (flashback, si saps anglés). 

El salt enrere o analepsi és una tècnica molt utilitzada tant en el cinema com en la literatura que altera la seqüència cronològica de la historia, i així connectant moments diferents i traslladant l'acció al passat.


Apareix un salt enrere quan Emma conta els fets que li van passar quan ella tenia quinze anys.Quan es va pasar sis mesos empastifant-se les mans amb aquesta pols de les velles sales de lectura.