1.1.- EL MITE EN LA FORMACIÓ DELS POEMES HOMÈRICS.




Introducció
 
Encara que ara també hi existeixen molts mites, a la antiguitat, i sobretot en la època clàssica grega era molt comú associar tot a un mite (o una historia fictícia) per a tindre una explicació als fenomens naturals i a fets passats.
Els temes de l'antiga literatura grega esta ple de llegendes i tradicions mitològiques hel·leniques; la llegenda i el mite és una font constant en els escriptors grecs. El seu art i la seua literatura són un formidable cabal de meravelles, histories fabuloses, fets d'amor o mort de profund significat, senzilles anècdotes o relats de gran extensió. Tot això en una època en que els déus i herois omplien la terra com si foren simples mortals.
Aquestos mites perviuran gracies a la seua bellesa literària i als seus apassionants temes, que seran font d'inspiració per a la creació literària al llarg de vint-i-cinc segles, quan encara actualment hagen seguit inspirant a la literatura i a les arts plàstiques del països civilitzats.

 

Al contrari que d'altres mitologies, l'homèrica està centrada en els herois més que en el déus, que apareixen completament antropomòrfics. Homer era considerat pels mateixos grecs com l'educador de Grècia, i la seva influència no solament es va deixar sentir al llarg de tota l'antiguitat clàssica sinó que també s'ha perllongat a l'edat contemporània.

• La claredat es deu a l'origen oral dels poemes. En efecte, els aedes havien de presentar l'acció de manera senzilla i directa perquè el seus oients la poguessin anar seguint.

• La tècnica dilatòria dóna suspense a la narració. Consisteix a anunciar allò que ha de passar i intercalar tot seguit episodis que en retardin el compliment.

• Els símils també provoquen demora en l'acció alhora que serveixen per acostar-la al públic, ja que el poeta estableix comparacions amb personatges o fets més pròxims al seu auditori. Sovint el símil adquireix vida pròpia i s'allarga més enllà del paral·lelisme amb la cosa descrita. Una altra funció dels símils és introduir varietat a la poesia.

•  Els motius són extrets fonamentalment de la vida quotidiana o de la naturalesa. Un dels més freqüents és el que compara un heroi en lluita amb un lleó. 

 La Ilíada i l'Odissea

La Ilíada és l'obra més antiga que es conserva de la literatura grega i, per tant, de la literatura occidental. En aquesta obra ja trobem algunes de les constants del pensament grec posterior com un primerenc humanisme o la idea que el sofriment és el destí de l'home i que aquest l'ha d'acceptar.
 
El poema homèric de la Ilíada reuneix tot un seguit de material èpic sobre la guerra de Troia al voltant d'un episodi concret: la funesta ira d'Aquil·les, el principal heroi de l'exèrcit grec. Al novè any de la guerra de Troia, Aquil·les, enfurismat perquè Agamèmnon li ha pres l'esclava que era la seva part del botí, es retira del combat i demana a la seva mare Tetis que influeixi en Zeus perquè els aqueus -tal com són anomenats els grecs- siguin en endavant derrotats pels troians.

El poeta fa que aquest episodi representi el total de la guerra per mitjà d'algunes escenes. Així, als primers cants, la presentació dels contingents grecs o el duel de Paris i Menelau per Hèlena, són fets que tindrien sentit a l'inici de la guerra i no al cap de nou anys de setge. Igualment, al cant XXII, la mort d'Hèctor, el principal defensor de Troia, simbolitza la caiguda de la ciutat.  

El fet de centrar-se en la ira d'Aquil·les dóna unitat al poema. Certament, que Aquil·les es retiri del combat per­met que les gestes d'altres herois grecs com Agamèmnon o Odisseu quedin successivament en primer pla. Però aquests diversos episodis resten lligats amb l'acció principal i els uns amb els altres per mitjà de la tècnica de la preparació i la predicció dels esdeveniments posteriors. Així, per exemple, la derrota dels grecs s'anuncia ja al primer cant, tot i que no es produeix fins al VIII.

A banda de La Iliada, el poema homèric de l'Odissea té una organització interna força més complicada que la de la Ilíada: mentre que l'argument de la Ilíada és lineal, l'Odissea presenta la narració en diverses trames. El protagonista és Odisseu (Ulisses), que, després de lluitar a Troia, pateix moltes vicissituds abans de tornar a la seva pàtria.