Conjuntament amb la lírica popular, anònima i oral, també es desenvolupa en l'Edat Mitjana una lírica culta que tindrà el seu màxim exponent en la poesia provençal o trobadoresca, que implicarà un rellevant canvi respecte a l'èpica.

A principi del segle XII apareix al sud de França la primera escola de lírica culta, en una llengua romànica, el provençal.  Aquestes noves composicions presenten novetats importants tal com:

• Obres d'autors coneguts, els trobadors.
• Els poemes compostos eren difosos acompanyats de musica.
• Els trobadors eren molt més respectats que el joglars.
• Públic aristocràtic i cada vegada més refinat.

Els trobadors creen una poesia sotmesa a regles molt estrictes on l'artista té que seguir formalismes de genere i temàtics que caracteritzen les seues obres.

Quant als temes, el més utilitzat i destacat es l'amor cortès. Una adaptació del feudalisme a la relació amorosa sintetitzada en els següents tòpics:

• El trobador es comporta com un vassall de la dama, a qui dona obediència i respecte. 
• Majoritariament predomina una visió de l'amor com una relació purificadora.
• La dona esta definida per quatre trets essencials:

• Superior en l'escala social davant del trobador.
• És casada, la qual cosa obliga al trobador a ser discret. 
• Té una gran bellesa física.
• Sovint s'ajusta a la descripció tòpica de cabells rossos, pell i ulls clars, mans delicades,etc.
• Té molta crueltat, juga amb els sentiments del trobador constantment.

• El trobador canta, enamorat, les virtuts de la dona i els seus sofriments pels desdenys de la dona, però aquest patiment es joiós.

• Es habitual trobar altres personatges, com el marit de la dama (gilós i sospitós) o els aduladors (lausengiers) del marit que espien i entorpeixen la relació entre el trobador i la dama.

Quant als temes es distingueixen sis gèneres poètics:

• Cançó: poesia amorosa de refinada expressió.
• Sirventés: d'assumpte satíric i crític.
• Pastorel·la: centrat en la trobada entre el trobador i una pastora.
• Plany: exposa el dolor per la mort d'un esser volgut.
• Tençó: debat entre dos trobadors al voltant d'un tema.
• Alba: separació dels amants a l'arribada del dia, després de passar la nit junts.

Els trobadors provençals van compondre els seus poemes segon dos estils:

• El trobar de lleu, amb una forma senzilla i directa.
•  I el trobar clus, que buscava la complicació del poema acostant-se a l'hermetisme.

Els poemes trobadorescos s'han conservat gracies a la transcripció realitzada en els cançoners durant els segles XIII, XIV i XV.