A finals del s. XVI, el teatre adquireix a Anglaterra la seua forma moderna. Gràcies a la protecció d'alguns nobles, sorgeixen locals estables i el teatre es converteix en espectacle de masses, que delectava totes les classes socials. Mostra d'açò és la construcció dels primers edificis destinats a la representació i el suport que va tindre per part de la monarquia.

En l'època de Shakespeare es va formar el teatre elisabetià desenrotllat en la segona meitat del s.XVI i inicis del XVII. Aquest teatre ajunta la tradició popular amb la culta. El teatre isabelí es caracteritza pels següents trets:

• Es representava en edificis circulars o hexagonals.
• Les representacions tenien lloc a primera hora de la vesprada.
• L'escenografia era molt escassa, quasi tot corria a càrrec de la paraula en escena, que havia de fer imaginar al públic tot el que no podia mostrar-se.
• Les companyies d'actors estaven formades per homes, ja que es prohibia a la dona treballar com a actriu, per la qual cosa els personatges femenins eren representats per homes.
• Les obres s'adscrivien a tres gèneres: la tragèdia sagnant,la comèdia d'embolic i el drama històric.

Amb els grans dramaturgs entre els segles XVI i XVII, el teatre adquireix les seues característiques modernes.

Entre els autors anteriors a Shakespeare destaquen:

• Thomas Kyd. Autor de 'La tragèdia espanyola' obra antecedent de Hamlet.
• Christopher Marlowe. va ser traductor d' Ovidi, i una de les seues obres més conegudes va ser Faust. Aquest autor va renovar el gènere utilitzant la història d' Anglaterra i parlant de temes universals.
• Ben Jonson. Va ser dramaturg, poeta i actor. Va tractar temes relacionats amb els vicis i els costums d' aquella època. El seu teatre és molt realista. No respecta les tres unitats (espai, temps i acció). Destaca per la duradora influència que les seues comèdies van exercir en el teatre anglés. 

Però, sobretot l'autor més destacat i en el que es centrarem molt mes és William Shakespeare, màxim representant d'aquesta generació de dramaturgs i un dels mes grans de la literatura universal.

Ell mateix es considerava un poeta que escrivia teatre per a viure, però a poc a poc, es va esforçar per a exel·lir en l'art dramàtic. El seu teatre va ser vist per tots els públics, i les seues primeres obres van tractar temes d'història anglesa. Va ser actor i va fundar la seua pròpia companyia, que es va instal·lar en el teatre 'El Globus'. Es podria dir que Shakespeare va reformar el teatre anglès.

Els temes del teatre de Shakespeare són: l'amor, la venjança, la traïció, la gelosia i/o l'ambició. 
 
De les seues obres destaquen:

Comèdies:  L'amansiment de l'harpia, Molt soroll per a no res o El somni d'una nit d'estiu.
Drames històrics (amb un major pessimisme) : Ricard III , Enric IV, Enric V, Enric VI i Juli Cèsar.
Tragedies: Romeu i Julieta, i El mercader de Venècia.

Cal destacar entre els molts valors que el teatre de Shakespeare volia transmetre al seu public la humanitat dels seus personatges. També destaquen en els seues personatges els sentiments contradictoris, que molts d'ells han quedat com a símbols d'emocions universals com la gelosia d'Otel·lo, l'ambició de Macbeth, el dubte de Hamlet i l'amor prohibit de Romeu i Julieta. D'aquesta manera aconsegueix aprofundir en l'ànima humana per expressar les passions i contradiccions de tots els temps i llocs gràcies al seu talent especial per a fer-les reviure en escena.