Mitjan del segle XIX a Europa el Romanticisme deixa pas al Realisme i es produeix el desenvolupament de la novel·la on un heroi problemàtic entra en conflicte amb la societat; d'ací es deriven les principals característiques d'aquest moviment.

La substitució dels temes intimistes, llegendaris i fantàstics, per la descripció minuciosa d'ambients i psicologies. Un altre tret del realisme és l'omnisciència del narrador, que mostra el que pensen i senten els personatges. També, la pretensió d'objectivitat de l'escriptor, que intenta ocultar-se evitant el punt de vista personal, és propi del Romanticisme; a pesar que prenga partit davant els problemes del seu temps.

A Europa es donen distints estils, que van del Naturalisme francès fins al Realisme rus.

#La Novel·la Francesa

La supremacia l'ostenta la novel·la francesa. En el conjunt d'aquesta novel·lística es poden distingir dos períodes: un realista i un altre naturalista.

 *Període realista

Hi destaquen Stendhal, Balzac i Flaubert. Stendhal i Balzac conceben la novel·la com un reflex de la vida i en les seues obres se superposen Romanticisme i Realisme:

• Balzac aporta la minuciositat en les descripcions.
• Stendhal es caracteritza per un tó romàntic, dins del Realisme, i per la profundització psicològica. 
• Flaubert és el que va deixar obres de major qualitat. Qualificat per Zola d'escriptor naturalista, i en efecte, es va documentar al màxim per a després escriure una història a partir de les dades de l'observació, el seu estil és acurat i minuciós. La seua obra mestra és Madame Bovary, obra que va obtindre un gran èxit. Entre els seus molts mèrits destaca la seua perfecció formal i estilistica, i la forma distant de descriure un tema com l'adulteri.

 *Període naturalista: Émile Zola


A finals del segle XIX apareix a França el Naturalisme. El seu teoric i impulsor va ser Émile Zola. Els principals postulats del Naturalisme són:

• El determinisme biològic i social: el comportament de l'home està marcat per l'herència biològica i per les circumstancies socials en les quals naix i es desenvolupa la seua vida. La conducta humana és el resultat de condicionaments fisiològics i socials, per la qual cosa l'home no es lliure.
• Mètode experimental: el novel·lista adopta com a metode de treball la documentació i l'observació rigorosa, experimentant amb els seus personatges i verificant les seues reaccions per la influencia de l'herència biològica i del medi.
• Materialisme: la part espiritual de l'home i les seues reaccions anímiques tenen una explicació fisiologica. 

L'aplicació d'aquestes teories dóna com a resultat una novel·la que aspira a tindre un valor documental i sociològic en què predominen els temes relacionats amb la misèria humana. Una de les obres mes importants i conegudes de Emile Zola és Germinal.
 
#El realisme a Rússia

Coincideix amb una de les èpoques més negres del país. Els escriptors van denunciar els mals que assolaven el país. Gogol és l'introductor del Realisme amb Ànimes mortes. Els dos genis del realisme rus són: Dostoievski i Tolstoi. Dostoievski destaca per la intensitat de dels seus arguments i per la profunda anàlisi psicològica i les diverses tendències irreconciliables del poble rus. Tolstoi destaca per la critica al puritanisme de les convencions socials que no admeten la transgressió dels seus costums.

#La novel·la realista a Anglaterra

La introducció del Realisme a Anglaterra es deu a les germanes Charlotte i Emily Brontë autores de novel·les que mantenen encara caràcters romàntics, com l'escenografia misteriosa i el desbordament passional. Malgrat tot, les autores es valen de descripcions detallades d'arrel realista i ofereixen certes notes de crítica social.  

Però qui representa la plenitud realista a Anglaterra es Dickens. Dickens va ser un gran observador dels canvis de la societat urbana i industrial; és per això que en la seua obra s'aprecien com a temes dominants: la preocupació social, la desil·lusió i l'amargura. Les seues obres mes admirades son Oliver Twist i David Copperfield, ambdues de temàtica infantil.

#La narrativa Nord-Americana del Segle XIX

La narrativa nord-americana viu en el segle XIX un moment d'esplendor. Busca el seu propi camí en la realitat de la nova nació i reflecteix alguns fets que marquen la historia al llarg del segle XIX: la lluita contra l'esclavitud, la Guerra de Secessió, etc. Els que millor van recollir l'esperit d'aquella època van ser Mark Twain i Herman Melville.

Mark Twain, va optar per criticar la realitat contemporània. En les seues narracions realistes reflecteix el llenguatge de personatges pertanyents a tots els grups socials. Twain se centra en la desigualtat social, l'esclavitud i l'afany d'èxit i de diners. Es l'autor de Tom Sawyer, obra que segueix atraient pel seu admirable sentit de l'humor i per la seua vitalitat.

Herman Melville, s'inscriu en la tendència simbòlica. Es autor de Moby Dick una de les grans novel·les de tots els temps, on la historia reflecteix de forma simbòlica el desig de l'home per vèncer la natura o el mal.