En la narrativa del segle XX poden distingir-se dos periodes separats per la Segona Guerra Mundial. Als anys anteriors a la guerra es caracteritzen per l'allunyament de la forma de narrar realista, la incorporació de noves tècniques i per la influencia dels moviments avantguardistes. Kafka presenta certes influencies de Goethe, Flaubert, Dickens, Dostoievski, Schopenhauer i Kierkegaard. L'estil kafkià és concís, equilibrat, exacte i amb algun matís d'ironia. Entre els elements formals de La metamorfosi destaquen els següents:

ESTÈTICA EXPRESSIONISTA

L'expressionisme s'entén com la deformació de la realitat per expressar de manera més subjectiva l'ésser humà i la naturalesa, donant primacia a l'expressió de sentiments més que a la descripció objectiva de la realitat. La narrativa expressionista suposa una profunda renovació respecte a la prosa tradicional, fent una aportació imprescindible al desenvolupament de la novel·la moderna. Així, els autors expressionistes buscaven una nova forma de captar la realitat.

La narrativa expressionista suposa una profunda renovació respecte a la prosa tradicional. fent una aportació imprescindible al desenvolupament de la novel·la moderna. Els expressionistes buscaven una nova forma de captar la realitat.

Kafka va expressar en la seua obra l'absurd de l'existència, en La metamorfosi. Va mostrar mitjançant paràboles la solitud i l'alineacio de l'home modern, la seua desorientacio en la societat, la seua insenguretat i desesperacio i la seua impotencia davant de poders desconeguts que regeixen el seu destí. (Tret expressionista)

El seu estil es il·logic, discontinu, amb buits que el lector ha d'omplir. Els personatges es definiran per les conductes expressionistes, sobretot la transformació i la situació en la que viu Gregor amb la poma incrostada que poc a poc li va matant. El protagonista inspira al lector llàstima i compassió.

SURREALISME

El surrealisme buscava descobrir una veritat amb escriptures automàtiques, sense correccions racionals i utilitzant imatges per expressar les seues emocions. Resulta absurd que l'insecte continua pensant i pretén actuar com l'home que era i  la normalitat amb què accepta la transformació.

Amb la fusió de realitat i fantasia, Kafka anticipa alguns principis surrealistes. Contrasta la normalitat dels personatges i el fet fantàstic de la situació absurda en que es troba. Açò s'explica com a mostra de la seua angunia, obsessió i dependència de la situació laboral i familiar.

EL NARRADOR, PERSPECTIVES I PUNTS DE VISTA

L'argument se'ns presenta des de distintes perspectives, la del narrador amb el punt de vista de Gregor, encara que en ocasions ens mostra la del pare, la mare o la germana.

El narrador és extern, utilitza la tercera persona i presenta un caràcter objectiu junt amb un to notarial.

L'escriptor txec va optar per la multiplicació del punt de vista o el perspectivisme, mostra diversos enforcament de diversos personatges sobre un mateix esdeveniment de forma successiva, de manera que el mateix fet pot ser relatat per diversos personatges.

El punt de vista de Gregor coincideix amb la perspectiva del lector, a traves d'ell, coneix la seua historia. L'elecció de la veu narrativa apareix lligada a la tècnica de l'estranyament, per mitjà de la qual veiem allò conegut amb una nova mirada. Kafka descriu la realitat a traves dels seus ulls i els seus sentits, degradats però encara amb aspectes humans de Gregor. Aquesta distorsió de la perspectiva té una funció subjectiva i es un tret expressionista. Per altra banda també podrem coneixer altres punts de vista com el de la mare, el pare o la germana.

LA TÈCNICA DEL CONTRAPUNT


En ocasions diversos personatges ofereixen distintes versions d'un mateix esdeveniment, donant lloc a la tècnica del contrapunt, o bé conten accions de diferents personatges que succeeixen al mateix temps.

En aquesta narració advertim la tècnica del contrapunt com un dels principis estructurals de Kafka. Així es contrasta la mort de Gregor, abandonat en solitud amb la quotidianitat de la família. D'aqueixa superposició sorgeix el sentit de l'absurd i el desfici.

Per altra part contrasta l'estima que es professen els pares i la filla amb la relació que s'estableix amb Gregor.

També es manifesta quan s'estableix una comparació entre el tracte donat als hostes i el maltractament que la família dona a Gregor.

INTERIORITAT DEL PERSONATGE



L'acció es quasi nul·la. El focus se centra en la interioritat de Gregor abans que en el desenvolupament d'una intriga, de forma que coneixem el pensament de Gregor. En ell no hi ha odi, ni queixa, ni ressentiment, sinó que assumirà la necessitat de desaparéixer

L'HUMOR KAFKIÀ


En les seues obres trobem abundants exemples de la coexistència de comèdia i desesperació. En La metamorfosi podem trobar passatges còmics, on es reflecteix el caràcter hilarant,grotesc i absurd de algunes situacions humanes. L'humor de Kafka ha donat lloc a l'adjectiu kafkià per a fer referencia a una situació absurda i anguniosa amb una visió tràgica de l'existència, caracteristica de la primera meitat del segle XX.


Així mateix, hem comprovat la caricaturització dels personatges. Però, aquest humor, es presenta també de forma implícita mitjançant la seua metamorfosi, on observem la ironia que el seu comportament és molt més sensible i "humà" que el de la societat i el de la seua família.